{"id":1130,"date":"2014-04-11T17:15:09","date_gmt":"2014-04-11T15:15:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=1130"},"modified":"2026-08-27T10:57:07","modified_gmt":"2026-08-27T08:57:07","slug":"paris-monastir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/paris-monastir\/","title":{"rendered":"Diari de guerra"},"content":{"rendered":"\n
\"Portada\"<\/figure>\n\n\n\n
Gaziel
\nDe Par\u00eds a Monastir (1915)<\/em>
\nLibros del Asteroide, Barcelona, 2014<\/div>\n\n\n\n

En octubre de 1915, Gaziel inicia un viatge des de Barcelona \u2014passant tamb\u00e9 per It\u00e0lia i Gr\u00e8cia\u2014 fins a la ciutat de Monastir, en S\u00e8rbia, com a cronista de la I Guerra Mundial per a La Vanguardia<\/i>. A partir del seu periple, l\u2019autor escriu una s\u00e8rie de textos que es publiquen per separat en el peri\u00f2dic barcelon\u00ed entre novembre de 1915 i mar\u00e7 de 1916. Uns textos, per\u00f2, que s\u00f3n molt m\u00e9s que unes cr\u00f2niques o uns reportatges period\u00edstics a l\u2019\u00fas: s\u00f3n literatura de la millor estirp. Potser per aix\u00f2, triats i revisats, veuran la llum per primera vegada en forma de llibre el 1917, com ja havia passat abans amb les anotacions del Diario de un estudiante en Par\u00eds<\/i>. Assaig, llibre de viatges, dietari, novel\u00b7la d\u2019aventures: De Par\u00eds a Monastir<\/i> no \u00e9s pr\u00f2piament cap d\u2019aquests g\u00e8neres, per\u00f2 tots hi s\u00f3n d\u2019alguna manera i al mateix temps; sense perdre de vista que tamb\u00e9 hi apareixen g\u00e8neres m\u00e9s t\u00edpicament period\u00edstics com l\u2019entrevista, la cr\u00f2nica o el reportatge.<\/p>\n\n\n\n

\u201cNada m\u00e1s f\u00e1cil que contar aventuras; nada tan dif\u00edcil como salir en busca de ellas y, una vez halladas, soportarlas con \u00e1nimo sereno\u201d, hi llegim. De fet, en moltes ocasions, el tema \u00e9s el propi viatge: la narraci\u00f3 de les perip\u00e8cies associades al fet de voler creuar el mediterrani convertit en un polvor\u00ed assetjat pels submarins alemanys. Per damunt de tot, per\u00f2, destaca la qualitat de la seua prosa. I la personal elaboraci\u00f3 liter\u00e0ria d\u2019uns textos que esdevenen, aix\u00ed, un aut\u00e8ntic plaer per al lector, independentment del tema concret de qu\u00e8 tracten en cada moment. Potser, una de les proves m\u00e9s decisives de la qualitat d\u2019una obra liter\u00e0ria: all\u00f2 que hem convingut d\u2019anomenar estil. L\u2019altra prova irrefutable \u00e9s la capacitat d\u2019apropar-se a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 enmig del caos b\u00e8l\u00b7lic, i extraure\u2019n aquella part essencial que perdura independentment del context. Un punt de vista humanista, que individualitza all\u00e0 on la majoria es limitarien a parlar de masses. Aix\u00ed, hi ha una evident voluntat liter\u00e0ria en la seua prosa; per\u00f2 tamb\u00e9 una voluntat moral, tant o m\u00e9s evident. Alta literatura, i comprom\u00eds \u00e8tic amb all\u00f2 que viu i que descriu: \u201cdebemos procurar que la obsesi\u00f3n de la guerra no nos embote el instinto de las realidades m\u00e1s puras\u201d, hi escriu. I aquesta sembla ser realment la seua divisa.<\/p>\n\n\n\n

Gaziel s\u2019entrevista amb alguns dels actors principals del conflicte, explica les causes larvades d\u2019una tensi\u00f3 que la major part d\u2019Europa no acaba d\u2019entendre; per\u00f2, al mateix temps, mai no deixa de situar el focus en la gent del carrer: en la vida, en els decorats, en la quotidianitat de la gent an\u00f2nima. La guerra, fins pr\u00e0cticament les darreres p\u00e0gines del volum, \u00e9s una pres\u00e8ncia inconcreta; se\u2019n sap de l\u2019exist\u00e8ncia a partir de les conseq\u00fc\u00e8ncies que comporta, per\u00f2 l\u2019autor no ens la fa mirar als ulls ben b\u00e9 fins la seua arribada a S\u00e8rbia. A mesura que el viatge avan\u00e7a, per\u00f2, creix la tensi\u00f3 de la prosa. Potser, quan m\u00e9s endins del forat negre de la guerra, menys va poder evitar que aquesta li atordira l\u2019instint; quan m\u00e9s s\u2019apropa el relat a Monastir, la seua prosa \u00e9s menys brillant; inevitablement, dir\u00edem, com si s\u2019encomanara de l\u2019infern que hi viu. Com si la terrible visi\u00f3 dels refugiats incapacitara l\u2019estil llumin\u00f3s i juganer que ha mostrat en la resta dels textos. En aquest context, de fet, l\u2019\u00faltim cap\u00edtol \u2014escrit ja des del vaixell que el porta de retorn\u2014 contrasta de manera evident amb les p\u00e0gines que l\u2019han precedit, perqu\u00e8 hi torna a enlluernar la capacitat anal\u00edtica de l\u2019autor. Un dels millors cap\u00edtols de l\u2019obra, sense dubte, que funciona com a ep\u00edleg i com a s\u00edntesi del que ha viscut i del que ha escrit; per\u00f2 que tamb\u00e9 es pot llegir com a text independent, una reflexi\u00f3 al voltant de qu\u00e8 significa escriure sobre uns fets en el mateix moment en qu\u00e8 aquests ocorren, i la relaci\u00f3 entre aquesta lectura en present i la que en faran les generacions futures: \u201cCuando se trata de la actualidad, somos curiosos y miopes como ni\u00f1os; cuando se trata de lo que fue, indiferentes y fr\u00edos como divinidades\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Abans, per\u00f2, hem pogut llegir les intenses p\u00e0gines dedicades a Gr\u00e8cia, i la impressi\u00f3 del jove que hi arriba per primera vegada, imbu\u00eft dels cl\u00e0ssics, per topar de cara amb la brutalitat de la Gr\u00e8cia real, de la Gr\u00e8cia de 1915; un pa\u00eds ple de ru\u00efnes, on la m\u00e9s important i abundant de totes \u00e9s la seua societat civil. El xoc amb la realitat, l\u2019escletxa insalvable amb la imatge liter\u00e0ria, el contrast entre el p\u00f2sit cl\u00e0ssic del viatger i el conseg\u00fcent desengany: \u201cNuestro despertar ha sido demasiado brusco […] \u00a1qu\u00e9 salto tan tremendo de los abuelos ilustres a los nietos obscuros!\u201d. El relat multicolor de l\u2019estada a Sal\u00f2nica, la Babel del segle XX, i el desembarcament de les aliades<\/i>, com les anomena l\u2019autor: l\u2019arribada d\u2019un vaixell carregat de prostitutes en aquell port, en un cap\u00edtol divertit i ple d\u2019aromes. La sorpresa de l\u2019expedici\u00f3 \u2014\u201cY puesto que los romanos en guerra no van esta vez a buscar a las Sabinas, de ah\u00ed que las Sabinas anden corriendo el mundo en pos de los romanos dispersos\u201d\u2014, la descripci\u00f3 de les dones en q\u00fcesti\u00f3, o l\u2019estranya comuni\u00f3 entre Eros i T\u00e0natos.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autor afirma que no l\u2019interessa el valor hist\u00f2ric ni la significaci\u00f3 p\u00f2stuma del conflicte \u2014conscient de la manca de la perspectiva necess\u00e0ria, de la impossibilitat de veure-ho en aquell prec\u00eds moment\u2014, sin\u00f3 el detall, l\u2019an\u00e8cdota, l\u2019evoluci\u00f3, la quotidianitat. Contra aquells que en el futur escriuran sobre innocents i culpables, sobre aliats i enemics, sobre nacions; explicar el dolor viu, el dolor en la persona concreta, en l\u2019individu. La bogeria, la mis\u00e8ria i el terror, els refugiats famolencs que ho han perdut tot. Cent anys despr\u00e9s, Gaziel continua enlluernant, sobretot pel seu estil. Per l\u2019exactitud de les seues an\u00e0lisis, per la consci\u00e8ncia del moment hist\u00f2ric que viu, per la capacitat per a fixar-se en el detall i extraure\u2019n mat\u00e8ria liter\u00e0ria. Per\u00f2 tamb\u00e9 per un contingut ple d\u2019honestedat period\u00edstica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Gaziel De Par\u00eds a Monastir (1915) Libros del Asteroide, Barcelona, 2014 En octubre de 1915, Gaziel inicia un viatge des de Barcelona \u2014passant tamb\u00e9 per It\u00e0lia i Gr\u00e8cia\u2014 fins a la ciutat de Monastir, en S\u00e8rbia, com a cronista de la I Guerra Mundial per a La Vanguardia. A partir del seu periple, l\u2019autor escriu… Llegiu m\u00e9s »Diari de guerra<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8095,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[74,99,239,61],"class_list":["post-1130","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-assaig","tag-castella","tag-gaziel","tag-libros-del-asteroide"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1130","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1130"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1130\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8096,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1130\/revisions\/8096"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8095"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1130"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1130"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1130"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}