{"id":1108,"date":"2014-02-21T17:00:08","date_gmt":"2014-02-21T15:00:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=1108"},"modified":"2026-08-27T10:59:15","modified_gmt":"2026-08-27T08:59:15","slug":"somni-lucreci","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/somni-lucreci\/","title":{"rendered":"La ci\u00e8ncia contra la superstici\u00f3"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-image is-resized\"><img decoding=\"async\" src=\"\/exlibris\/portades\/dominguez_lucreci.jpg\" alt=\"Portada\" style=\"aspect-ratio:0.6;width:108px;height:auto\" title=\"\"><\/figure>\n\n\n\n<div class=\"fitxa\">Mart\u00ed Dom\u00ednguez<br \/>\n<em>El somni de Lucreci<\/em><br \/>\nProa, Barcelona, 2013<\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Hi ha, en ess\u00e8ncia, dues possibles maneres d\u2019explicar l\u2019home i el m\u00f3n que l\u2019envolta: la ci\u00e8ncia i el mite. En aquest \u00faltim, cal incloure tamb\u00e9 la narraci\u00f3 que fa la religi\u00f3 d\u2019un m\u00f3n creat per una divinitat, per un d\u00e9u totpoder\u00f3s que t\u00e9 cura de les seues criatures. Una explicaci\u00f3 fins a cert punt tranquil\u00b7litzadora, que descarrega l\u2019home de moltes responsabilitats; la de la ci\u00e8ncia, en canvi, el deixa completament sol enmig de l\u2019Univers, desemparat de qualsevol tutela i responsable \u00fanic dels seus actes. En certa mesura, doncs, s\u00f3n comprensibles les retic\u00e8ncies d\u2019homes i dones de totes les \u00e8poques a assumir aquesta condici\u00f3. Unes retic\u00e8ncies que se sumen a les de l\u2019esgl\u00e9sia com a instituci\u00f3 que \u00e9s conscient que posar en q\u00fcesti\u00f3 el dogma equival a minar les bases del seu poder. Al capdavall, la dial\u00e8ctica entre aquests dos relats de la naturalesa humana es materialitza en un aut\u00e8ntic \u201ccombat de la ci\u00e8ncia contra la superstici\u00f3\u201d; i, de manera m\u00e9s general, en una lluita per la llibertat de pensament.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A partir d\u2019aquest plantejament inicial, la tesi de l\u2019obra de Mart\u00ed Dom\u00ednguez \u00e9s que la visi\u00f3 moderna de l\u2019home, deslligada ja de la tutela de d\u00e9u i de l\u2019esgl\u00e9sia, arranca amb Titus Lucretius Carus, Lucreci, i el seu <i>De rerum natura<\/i>. Un immens poema filos\u00f2fic en sis cants que seria \u2014d\u2019acord amb aix\u00f2\u2014 el germen d\u2019un corrent de pensament i d\u2019interpretaci\u00f3 del m\u00f3n que, des d\u2019ell, ha arribat fins als nostres dies per un dif\u00edcil cam\u00ed de m\u00e9s de dos mil anys, ple d\u2019obstacles i de giravolts. \u201cRes no ha eixit mai del no-res pel poder div\u00ed\u201d, escriu Lucreci en la seua magna obra, que l\u2019autor considera el primer esfor\u00e7 amb cara i ulls per explicar el m\u00f3n de manera cr\u00edtica, des dels postulats cient\u00edfics i no d\u2019acord amb les creences i la superstici\u00f3. Una veu actual, malgrat els vint segles transcorreguts; darwini\u00e0 molt abans de Darwin, que substitueix les velles cosmogonies per una visi\u00f3 cr\u00edtica i racional del m\u00f3n i de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, alliberada de la religi\u00f3 i del paper que la creaci\u00f3 atorga als homes. Dom\u00ednguez creu que \u201cper aquesta actitud esquerpa, anal\u00edtica, plena de pessimisme, i alhora profundament materialista i atea, la seua obra ha estat molt contestada i perseguida al llarg del temps\u201d. De fet, el silenci sobre Lucreci durar\u00e0 fins al segle XV, quan es descobreix i es recupera en un monestir alemany una c\u00f2pia del <i>De rerum natura<\/i>, que enlluernar\u00e0 els autors del Renaixement, primer, i de la Il\u00b7lustraci\u00f3, despr\u00e9s; i els ecos de la qual arribaran fins als nostres dies per mitj\u00e0 sobretot de les teories sobre l\u2019evoluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L\u2019obra s\u2019organitza en forma de recorregut hist\u00f2ric pels noms que han marcat aquest cam\u00ed; tant els m\u00e9s coneguts \u2014Lucreci, Galileu, Linn\u00e9, Diderot, Voltaire, Rousseau, Darwin o Mendel\u2014 com els que injustament han quedat en un discret segon pla \u2014on destaca especialment l\u2019atractiva figura d\u2019Erasmus Darwin, l\u2019avi de Charles, i la curiosa circumst\u00e0ncia que el propi n\u00e9t hauria contribu\u00eft decisivament a silenciar-lo. Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de la confrontaci\u00f3 entre ci\u00e8ncia i dogmatisme, que n\u2019esdev\u00e9 el nucli tem\u00e0tic central, a l\u2019obra s\u2019entrecreuen alguns temes secundaris m\u00e9s o menys evidents. Com la relaci\u00f3 entre ci\u00e8ncia i literatura \u2014o, si es vol, de manera m\u00e9s general, entre la ci\u00e8ncia i la forma que es tria per tal de divulgar-la\u2014, i es lamenta un hipot\u00e8tic \u201cdesinter\u00e8s dels homes de lletres per tot all\u00f2 que tinga un contingut cient\u00edfic\u201d, que no es planteja mai, en canvi, en la direcci\u00f3 oposada. El paper que juguen els condicionants de tot tipus \u2014del context hist\u00f2ric, els familiars o fins i tot les enveges i rivalitats personals\u2014 en algunes decisions, l\u00ednies de treball cient\u00edfic, postures ideol\u00f2giques o interessos intel\u00b7lectuals. Els mecanismes de transmissi\u00f3 del saber; o la influ\u00e8ncia de l\u2019atzar en alguns esdeveniments que han canviat el m\u00f3n per sempre m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El <i>Jo<\/i> \u00e9s present en l\u2019obra \u2014a m\u00e9s de la introducci\u00f3 i l\u2019ep\u00edleg\u2014 sobretot en la primera part, aquella que es refereix m\u00e9s directament a Lucreci i a la seua obra. En canvi, es difumina progressivament a mesura que hi avancem, fins a desapar\u00e8ixer pr\u00e0cticament del tot, o retornar nom\u00e9s de tant en tant, amb comptagotes. En aquest cas, doncs, l\u2019autor no \u00e9s ell mateix la mat\u00e8ria del seu llibre; ni <i>El somni de Lucreci<\/i> un assaig en el sentit montaigni\u00e0 del terme, sin\u00f3 una obra divulgativa: escrita amb una evident destresa narrativa, aix\u00f2 s\u00ed; amena, did\u00e0ctica i que convida a la reflexi\u00f3. Una reflexi\u00f3 que ens porta a concloure que, m\u00e9s de dos mil anys despr\u00e9s de Lucreci, la lluita contra el dogmatisme religi\u00f3s no ha acabat, com demostra, per exemple, la intoxicaci\u00f3 creacionista. En el fons, continuem resistint-nos a assumir all\u00f2 que som; a assumir que no som m\u00e9s que \u201cun nyap evolutiu, curi\u00f3s i fascinant, per\u00f2, al capdavall, un nyap, un grand\u00edssim nyap\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Mart\u00ed Dom\u00ednguez El somni de Lucreci Proa, Barcelona, 2013 Hi ha, en ess\u00e8ncia, dues possibles maneres d\u2019explicar l\u2019home i el m\u00f3n que l\u2019envolta: la ci\u00e8ncia i el mite. En aquest \u00faltim, cal incloure tamb\u00e9 la narraci\u00f3 que fa la religi\u00f3 d\u2019un m\u00f3n creat per una divinitat, per un d\u00e9u totpoder\u00f3s que t\u00e9 cura de les&hellip;&nbsp;<a href=\"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/somni-lucreci\/\" rel=\"bookmark\">Llegiu m\u00e9s &raquo;<span class=\"screen-reader-text\">La ci\u00e8ncia contra la superstici\u00f3<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8094,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[74,19,238,44],"class_list":["post-1108","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-assaig","tag-catala","tag-marti-dominguez","tag-proa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1108","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1108"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1108\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8098,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1108\/revisions\/8098"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8094"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1108"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1108"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1108"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}