{"id":1089,"date":"2014-01-23T08:30:56","date_gmt":"2014-01-23T06:30:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=1089"},"modified":"2026-08-27T11:01:12","modified_gmt":"2026-08-27T09:01:12","slug":"llum-i-dol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/excentrica\/llum-i-dol\/","title":{"rendered":"On s\u2019allotja la identitat"},"content":{"rendered":"\n
\"Portada\"<\/figure>\n\n\n\n
Gesualdo Bufalino
\nLa llum i el dol<\/i>
\nTraducci\u00f3 de Francesc Morfulleda
\nAdesiara Editorial, Martorell, 2013<\/div>\n\n\n\n

1.<\/b> \u201cA la nit hi ha cent pobles de Sic\u00edlia, i tots ells fan la mateixa olor de fred i de por: cent pobles com el meu, igualment perduts; cadascun amb el seu diluvi d\u2019octubre, la seva follia dominical, el seu pobre desgraciat assassinat entre les figueres de moro, amb els ulls esbatanats. No cal enfadar-se amb ning\u00fa: tenim un cel dif\u00edcil com a dest\u00ed, som una gent infeli\u00e7\u201d.<\/p>\n\n\n\n

2.<\/b> Llegint Bufalino es t\u00e9 la sensaci\u00f3 que parlar de Sic\u00edlia, per a un sicili\u00e0, equival a parlar d\u2019ell mateix. Potser, en la mateixa mesura que parlar de Val\u00e8ncia per a un valenci\u00e0. De fet, el lector valenci\u00e0 d\u2019aquesta col\u00b7lecci\u00f3 de proses que \u00e9s La llum i el dol<\/i> l\u2019ha d\u2019encarar obligant-se a recordar de tant en tant que \u00e9s de Sic\u00edlia, que s\u2019hi parla, i no del seu pa\u00eds. Entre altres coincid\u00e8ncies, hi ha aquella relaci\u00f3 d\u2019amor\/odi tan familiar que provoca que \u2014al remat\u2014 l\u2019autor siga amable fins i tot en la cr\u00edtica, i que la ironia no deixe mai de tenir un to comprensiu i c\u00f2mplice. Perqu\u00e8 recorre totes les cares de l\u2019illa, sense amagar-ne cap; per\u00f2 tamb\u00e9 la defensa de lectures que en mostren nom\u00e9s la m\u00e9s grisa. \u201cLes nostres plagues s\u00f3n antigues, i seria un error embenar-les, silenciar-les\u201d, hi escriu; per\u00f2 tamb\u00e9 adverteix contra el t\u00f2pic que retorna amb obstinaci\u00f3 per marcar a foc aquesta terra amb paraules com m\u00e0fia<\/i> o gattopardisme<\/i>. \u201cCertament nosaltres els sicilians desmoralitzem qualsevol que vulgui contenir en una f\u00f3rmula un\u00edvoca la nostra trencada, rica, contradict\u00f2ria pluralitat\u201d. Nosaltres els sicilians com nosaltres els valencians, estar\u00edem temptats de dir.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autor \u00e9s conscient de la dificultat que suposa per al foraster que arriba a l\u2019illa d\u2019habituar-se a les m\u00faltiples m\u00e0scares que la representen. M\u00faltiples i contradict\u00f2ries, perqu\u00e8 en l\u2019ess\u00e8ncia hi ha un desacord: la conjunci\u00f3 de claustrof\u00f2bia i claustrof\u00edlia, la mescla de llum i de dol com la d\u2019Eros i T\u00e0natos. Es pregunta qu\u00e8 \u00e9s Sic\u00edlia i qu\u00e8 significa ser sicili\u00e0; i arriba a la conclusi\u00f3 que, malgrat la condici\u00f3 insular, hi ha tantes Sic\u00edlies a Sic\u00edlia que \u00e9s impossible acabar mai de contar-les. Com tampoc no acabar\u00edem mai de contar tots els homes que hi ha en l\u2019home. De fet, com en el millor assaig \u2014i com en la millor literatura, en general\u2014 en La llum i el dol<\/i>, el tema \u00e9s un espill on mirar-se. I aix\u00ed, per mitj\u00e0 de les coses que escriu de l\u2019illa, del que ens parla realment Bufalino \u00e9s d\u2019ell mateix: de les cicatrius de la mem\u00f2ria, de les contradiccions de la identitat.<\/p>\n\n\n\n

3.<\/b> Al costat d\u2019aquell desacord inherent que representen la llum i el dol, l\u2019altre component essencial de l\u2019illa \u00e9s la dimensi\u00f3 teatral del viure. La teatralitat de la Setmana Santa siciliana, per exemple, que l\u2019autor posa com a mostra per la seua peculiar combinaci\u00f3 d\u2019elements. Dies en qu\u00e8 aquesta \u00e0nima es desplega en tota la seua contradict\u00f2ria magnitud, \u201cel seu amor per la perdici\u00f3 i la seva esperan\u00e7a, el seu esperit histri\u00f2nic i la seva combativitat innocent\u201d. O la teatralitat, tamb\u00e9, de la relaci\u00f3 entre l\u2019aliment, el joc i la festa; del ritual del menjar, que amara el llenguatge.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 \u00e9s la mort, probablement, el moment en qu\u00e8 aquesta teatralitat es fa m\u00e9s present. L\u2019autor posa un exemple concret de la cerim\u00f2nia de la mort a Palma di Montechiaro. Un poble on cal anar un cop a la vida, irreal com una visi\u00f3, amb ve\u00efns esquius amb el foraster (la llei del silenci<\/i>, un altre t\u00f2pic associat a l\u2019ADN sicili\u00e0), i on els gossos trobaren en un abocador una nounada dins d\u2019una capsa de cart\u00f3. La comunitat sencera, i no una sola persona, exerceix d\u2019adolorit en aquest cas, i n\u2019interpreta el paper fins a les \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies; com fa el paper de substituir la mare i de batejar i soterrar la xiqueta. Entre la ironia i la compassi\u00f3, Bufalino retrata una immensa representaci\u00f3 teatral en qu\u00e8 interv\u00e9 tot el poble, barreja de pietat col\u00b7lectiva cap a la xiqueta i d\u2019odi igualment col\u00b7lectiu cap a la mare. \u201cFesta tr\u00e0gica i passi\u00f3 col\u00b7lectiva […] aix\u00f2 \u00e9s la mort a Sic\u00edlia\u201d; tot i que algunes coses comencen a caure en des\u00fas i, en general, a esdevenir una vergonya que cal ocultar, com la malaltia que la provoca.<\/p>\n\n\n\n

4.<\/b> Si tot viatge \u00e9s un examen, el viatge a Sic\u00edlia \u00e9s l\u2019Examen. Bufalino esdev\u00e9 viatger i cronista, vagabund amor\u00f3s d\u2019una s\u00e8rie de \u201cVisites breus\u201d, primer, i d\u2019un \u201cViatge sentimental a Siracusa\u201d, despr\u00e9s. I aix\u00ed coneixem, per exemple, que a Racalmuto tamb\u00e9 expliquen la llegenda dels bous que transportaven la imatge d\u2019una mareded\u00e9u, i que es van aturar al poble i no volgueren continuar. Per\u00f2, tamb\u00e9 les rutes de la Sic\u00edlia amarga, la que no ix a la postal, i que passen per ciutats com Gela, que en s\u00f3n tres en una: \u201cun infern, un purgatori, un min\u00fascul parad\u00eds assetjat\u201d. Abans, per\u00f2, un text delici\u00f3s \u2014escrit a prop\u00f2sit de les notes del viatge a l\u2019illa de l\u2019escriptor Roger Peyrefitte el 1952. Una reflexi\u00f3 sobre els viatges i els viatgers en qu\u00e8 Bufalino se situa en un model que compartirien Borges i Pessoa<\/a>: \u201cDono per fet que la manera suprema \u00e9s romandre assegut, fantasiejant, en el propi estudi\u201d. Ell no els cita, per\u00f2, i en canvi s\u00ed que ho fa amb Ariosto, Leopardi o Baudelaire, per afirmar amb ells que el viatge tan sols \u00e9s recomanable per a les persones sense fantasia.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autor recorre tamb\u00e9 la Sic\u00edlia macabra, la que gaudeix de la por, d\u2019all\u00f2 obscur, d\u2019all\u00f2 monstru\u00f3s. I la de les llegendes de tot tipus, com la d\u2019aquell Cola Pesce \u2014recollida, entre altres, per Cervantes al Quixot<\/i>\u2014 capa\u00e7 d\u2019immergir-se sota l\u2019aigua tant de temps que es podria dubtar si no \u00e9s m\u00e9s peix que home. Rastreja la perviv\u00e8ncia del folklore sicili\u00e0, quan \u00e9s evident que les coses que v\u00e9nen de sota terra han estat substitu\u00efdes per les que v\u00e9nen dels cels, el diable pels extraterrestres. La manera com creences llunyanes es combinen amb mites actuals recollits sobretot del m\u00f3n audiovisual. A Sic\u00edlia, on la m\u00e0gia \u201c\u00e9s m\u00e9s cat\u00f2lica que no protestant\u201d, es combina l\u2019estima pel barroquisme de les esgl\u00e9sies amb l\u2019atenci\u00f3 per un m\u00e9s enll\u00e0 rural i pobre; cr\u00e8dul i incr\u00e8dul, tr\u00e0gic i c\u00f2mic.<\/p>\n\n\n\n

5.<\/b> El retrat d\u2019un poble \u00e9s m\u00e9s complex que el d\u2019un home. La dificultat de contemplar el propi passat amb la dist\u00e0ncia suficient per no convertir-ho tot en nost\u00e0lgia lacrim\u00f2gena; de confrontar sense decepci\u00f3 la realitat present amb la mem\u00f2ria que en guard\u00e0vem, i d\u2019assumir la dessacralitzaci\u00f3 adulta dels miratges de la joventut. Tot i recon\u00e8ixer aquests esculls, Bufalino dedica tota una part de l\u2019obra al seu propi poble: Comiso, al sud de Siracusa, on comen\u00e7a una Sic\u00edlia diferent \u2014\u201cuna illa dins l\u2019illa\u201d. De Comiso, als valencians, ens s\u00f3n familiars aquelles taronges que maduren malament i que romanen sense vendre; les manasses d\u2019uns llauradors que no creuen en el fred, i se senten inc\u00f2modes dins de la roba del diumenge, com si tornaren a l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 cr\u00e9ixer era un problema per a tota la fam\u00edlia. Algunes olors, algunes pors, els diluvis d\u2019octubre o les follies dels diumenges.<\/p>\n\n\n\n

El retrat de l\u2019home, per\u00f2, el retrat del propi Bufalino, acaba surant sense filtres en una s\u00e8rie de textos \u2014englobats sota el nom de \u201cLa mem\u00f2ria ferida\u201d\u2014 molt m\u00e9s personals. Proses que convoquen el pare, la mare, la infantesa; els oficis antics o els estralls de les gelades als camps. La hist\u00f2ria de la correspond\u00e8ncia entre dos c\u00f2njuges sicilians \u2014ell emigrat a Alemanya i ella al poble ocupant-se de la fam\u00edlia\u2014 que eren analfabets, i que van inventar un llenguatge per evitar d\u2019haver de confiar la seua intimitat a algun escriv\u00e0 estrany. I, sobretot, una \u201cEntrevista a la meva mare\u201d, tan delicada com corprenedora, que exerceix de colof\u00f3 de l\u2019obra. L\u2019autor escolta \u201cun mon\u00f2leg tendre, una improvisaci\u00f3<\/i>, meitat rondalla meitat somieig, on passen i tornen a passar, i finalment pleguen ensopits les ales, els fantasmes de la seva joventut\u201d. En silenci, primer, i despr\u00e9s intercalant-hi preguntes i comentaris per tal d\u2019orientar el flux narratiu de la mare pels camins de la mem\u00f2ria. Un viatge a aquell lloc dif\u00fas i ple ja d\u2019ombres, on s\u2019allotja alguna cosa pareguda a la identitat.<\/p>\n\n\n\n

6.<\/b> \u201cEls nostres ulls, fins que no els tanquem, estan destinats a combatre i estimar per sempre la llum i el dol\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Gesualdo Bufalino La llum i el dol Traducci\u00f3 de Francesc Morfulleda Adesiara Editorial, Martorell, 2013 1. \u201cA la nit hi ha cent pobles de Sic\u00edlia, i tots ells fan la mateixa olor de fred i de por: cent pobles com el meu, igualment perduts; cadascun amb el seu diluvi d\u2019octubre, la seva follia dominical, el… Llegiu m\u00e9s »On s\u2019allotja la identitat<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8093,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[223],"tags":[236,74,237,75],"class_list":["post-1089","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-excentrica","tag-adesiara","tag-assaig","tag-gesualdo-bufalino","tag-italia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1089","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1089"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1089\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8100,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1089\/revisions\/8100"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8093"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1089"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1089"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1089"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}