{"id":1068,"date":"2013-11-08T18:53:05","date_gmt":"2013-11-08T16:53:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=1068"},"modified":"2026-08-27T11:44:23","modified_gmt":"2026-08-27T09:44:23","slug":"materia-primera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/caracters\/materia-primera\/","title":{"rendered":"Stamboul Blues"},"content":{"rendered":"\n
\"Portada\"<\/figure>\n\n\n\n
J\u00f6rg Fauser
\nMat\u00e8ria primera<\/em>
\nTraducci\u00f3 d’Ignasi P\u00e0mies
\nLaBreuEdicions, Barcelona, 2013<\/div>\n\n\n\n

\u201cAquell estiu, les drogues anaven m\u00e9s barates que els llibres, si no \u00e9s que te\u2019ls escrivies tu mateix\u201d, afirma Harry Gelb, protagonista i narrador de Mat\u00e8ria primera<\/i>, i probable alter ego<\/i> de Fauser. Vol ser escriptor, per\u00f2 qualsevol observador extern diria que, en realitat, no \u00e9s m\u00e9s que un hero\u00efn\u00f2man alcoholitzat que malviu en ocupacions de tota mena. Una vida convulsa en un context convuls: maig del 68 i els primers anys setanta, la revoluci\u00f3, Lotta continua<\/i> o les Baader-Meinhof, la contracultura. Ambients s\u00f2rdids, excessos i n\u00e0ufrags; amb banda sonora dels Stones, Jimi Hendrix o Janis Joplin. Err\u00e0tic, Gelb deambula de les golfes d\u2019un hotel d\u2019Istanbul a una casa okupa<\/i> a Frankfurt; de Berl\u00edn a Munic o Viena. D\u2019escrivent a l\u2019intent de fundar i dirigir una ef\u00edmera revista underground<\/i>. De camell de baixa estofa a guionista de r\u00e0dio o de cinema. D\u2019estafador de turistes ingenus a vigilant nocturn o mosso d\u2019equipatge a l\u2019aeroport. Mentrestant, els originals que envia a les editorials en retornen amb resposta negativa, sense excepci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Amb un to entre c\u00ednic i amarg, l\u2019obra relata una hist\u00f2ria inici\u00e0tica sobre la voluntat d\u2019acumular experi\u00e8ncies abans de llan\u00e7ar-se de ple a l\u2019escriptura, sobre la necessitat de narrar una vida pr\u00e8viament viscuda. \u00c9s des d\u2019aquest punt de vista, amb aquesta necessitat com a unitat de mesura, que el protagonista jutja les desventures que viu en la seua deriva existencial. Gelb, com Fauser, \u00e9s de l\u2019estirp de Burroughs \u2014que apareix en la novel\u00b7la com a personatge en algun moment puntual\u2014, de la de Bukowski, Dovl\u00e0tov<\/a> o Kerouac. I, al mateix temps, se sent atret per narradors cl\u00e0ssics com Dostoievski, Greene, Chandler o Hammett. Flirteja amb l\u2019avantguarda beat<\/i> i la t\u00e8cnica del cut-up<\/i>, per\u00f2 abandona m\u00e9s endavant experiments i intenta la narraci\u00f3 pura, lligar vida i literatura de manera indestriable, fer d\u2019aquella la mat\u00e8ria primera<\/i> d\u2019aquesta: \u201cper qu\u00e8 calia imaginar danses macabres a Alexandria, si ten\u00edem la mat\u00e8ria primera just davant de casa?\u201d. O, com escriu m\u00e9s endavant: \u201csota cada teulada passaven hist\u00f2ries que esperaven ser escrites\u201d.<\/p>\n\n\n\n

El model que busca, no el troba en els autors alemanys del moment, especialment en els del Grup 47; sin\u00f3 en els anglosaxons, en concret en els nord-americans. Avan\u00e7ada la novel\u00b7la, totalment perdut pel que fa a la voluntat d\u2019escriure, hi reflexiona: \u201cPotser havia de tornar a escriure poesia, afirmacions breus i clares, anar al moll de l\u2019os, com un glop de vodka, com una bufetada\u201d. Mat\u00e8ria primera<\/i> no \u00e9s poesia, per\u00f2 la prosa de la novel\u00b7la respon punt per punt a aquesta definici\u00f3. Concisi\u00f3, brevetat, concreci\u00f3; com un glop de vodka, com una bufetada. Literatura amb un estil directe, tallant, r\u00e0pid. Falsament espontani i poc elaborat, volgudament poc ret\u00f2ric, molt documental. Com qui escriu la cr\u00f2nica distanciada d\u2019una \u00e8poca, sense nost\u00e0lgia ni a penes cr\u00edtica. Un estil que nom\u00e9s abandona el ritme sincopat i l\u2019aparen\u00e7a informal en aquells fragments en qu\u00e8 la prosa sembla encomanar-se de l\u2019al\u00b7lucinaci\u00f3 \u2014ben sovint per l\u2019efecte de les drogues o de l\u2019alcohol, per\u00f2 no nom\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Mat\u00e8ria primera<\/i> \u00e9s un viatge exterior i interior a la recerca d\u2019un sentit vital que passa per la possibilitat de convertir-se en escriptor. Per\u00f2, com la revoluci\u00f3 que prediquen al seu voltant grups de tota condici\u00f3 i ideologia, aquesta possibilitat tampoc no acaba d\u2019arribar mai, i esdev\u00e9 com m\u00e9s va m\u00e9s una utopia. Gelb viu en l\u2019intent: \u201cactualment no escric literatura, per\u00f2 m’immunitzo contra algunes de les seves variants\u201d. Escolta, primer, els ionquis proclamant la veritat absoluta en el nirvana de la xeringa<\/i>. Despr\u00e9s, s\u00f3n els revolucionaris de totes les revolucions, que intenten conv\u00e9ncer-lo de quin \u00e9s l\u2019aut\u00e8ntic sentit de tot plegat. Ell, en canvi, ja no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019escoltar cap d\u2019aquests cants de sirena, nom\u00e9s vol cervesa i dones. \u00c9s tamb\u00e9 una hist\u00f2ria sobre el frac\u00e0s, i sobre la indefensi\u00f3 davant de la vida. Una vida tan miserable que pot acabar sota les rodes d\u2019un cami\u00f3: Fauser va morir el 1987, despr\u00e9s de celebrar el seu 43\u00e8 aniversari, quan intentava creuar borratxo l\u2019autopista.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

J\u00f6rg Fauser Mat\u00e8ria primera Traducci\u00f3 d’Ignasi P\u00e0mies LaBreuEdicions, Barcelona, 2013 \u201cAquell estiu, les drogues anaven m\u00e9s barates que els llibres, si no \u00e9s que te\u2019ls escrivies tu mateix\u201d, afirma Harry Gelb, protagonista i narrador de Mat\u00e8ria primera, i probable alter ego de Fauser. Vol ser escriptor, per\u00f2 qualsevol observador extern diria que, en realitat, no… Llegiu m\u00e9s »Stamboul Blues<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8117,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[35,233,194,27],"class_list":["post-1068","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-alemany","tag-jorg-fauser","tag-labreu","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1068","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1068"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1068\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8118,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1068\/revisions\/8118"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8117"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1068"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1068"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1068"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}