![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/baulenas_pirata.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
La capacitat de bastir una novel\u00b7la de m\u00e9s de quatre-centes p\u00e0gines, i que el resultat mantinga l\u2019inter\u00e9s i la qualitat liter\u00e0ria, est\u00e0 a l\u2019abast de pocs escriptors. La darrera obra de Baulenas suposa una aposta ambiciosa, en aquest sentit; tant en extensi\u00f3 com en estructura. Una narraci\u00f3 que parteix d\u2019un bon argument, que combina elements de la novel\u00b7la d\u2019aventures i de la novel\u00b7la negra, i que intenta reflexions morals sobre el poder i la seua fascinaci\u00f3, o sobre els l\u00edmits \u00e8tics del comportament hum\u00e0. Tanmateix, l\u2019autor barcelon\u00ed ho aconsegueix nom\u00e9s en part, des del nostre punt de vista; i el desenvolupament fa la impressi\u00f3 de diluir aquest plantejament inicial quan, de fet, hauria de servir justament per al contrari: per dotar-lo d\u2019atractiu literari.<\/p>\n
En el nucli de la hist\u00f2ria hi ha la conflu\u00e8ncia de dos personatges aparentment allunyats entre si, pertanyents a mons distints que dif\u00edcilment haurien de trobar punts d\u2019intersecci\u00f3. D\u2019una banda, Miquel-Deogr\u00e0cies Gamb\u00fas, m\u00e9s conegut com l\u2019ogre, un empresari sense escr\u00fapols que ha fet fortuna a c\u00f2pia de no tenir miraments ni amb els negocis ni amb les persones que s\u2019ha trobat en la seua llarga vida. Retirat a la finca de La Fortuna, on viu envoltat d\u2019elements m\u00e9s propis de la ci\u00e8ncia ficci\u00f3, destinats a suplir les mancances d\u2019un cos de noranta-sis anys, i on amaga durant d\u00e8cades un valu\u00f3s tresor gaireb\u00e9 a tothom. De l\u2019altra banda, Jes\u00fas Carducci, un personatge an\u00f2nim d\u2019uns cinquanta anys, immers en una crisi de parella que \u00e9s nom\u00e9s la punta visible d\u2019una altra de m\u00e9s profunda. Des de la mort del germ\u00e0, viu al pis del Raval de Barcelona que aquest habitava, on t\u00e9 un gabinet d\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica; i, una vegada per setmana, trasllada l\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria a la multinacional que presideix Gamb\u00fas. Aquest fet, i la comuna fascinaci\u00f3 pel te\u00f2ric anarcocapitalista Murray N. Rothbard, s\u00f3n els \u00fanics nexes inicials entre tots dos. Per\u00f2 Gamb\u00fas es posa en contacte amb Carducci per fer-li una oferta que l\u2019acabar\u00e0 de trasbalsar.<\/p>\n
D\u2019acord amb aquest plantejament, els dos personatges principals hi tenen un pes cabdal, i la seua construcci\u00f3 \u00e9s un element ineludible per a l\u2019\u00e8xit de l\u2019empresa narrativa. El fet, per\u00f2, \u00e9s que no deixen de ser dos personatges plans, despr\u00e9s de m\u00e9s de quatre-centes p\u00e0gines de novel\u00b7la. Sobretot Gamb\u00fas, anomenat \u201cl\u2019ogre\u201d des de la primera p\u00e0gina. Una tria, molt simptom\u00e0tica, d\u2019un nom m\u00e9s propi d\u2019una narraci\u00f3 breu; d\u2019un text on no hi ha espai per construir el personatge, o d\u2019un que vol representar simplement un estereotip. Gamb\u00fas \u00e9s, aix\u00ed doncs, un ogre \u2014l\u2019ogre<\/i>\u2014 des del principi fins al final de la novel\u00b7la, sense fissures ni contradiccions, sense evoluci\u00f3. Aix\u00f2 contrasta especialment amb una primera part dedicada a narrar la vida del personatge: un recorregut de gaireb\u00e9 cent anys que es revela, doncs, del tot improductiu; m\u00e9s encara si despr\u00e9s no t\u00e9 cap tipus de connexi\u00f3 amb la hist\u00f2ria central que se\u2019ns explica. En el cas de Carducci, potser s\u00ed que hi ha un intent de construir-ne una psicologia un poc m\u00e9s complexa; entre altres coses, perqu\u00e8 haur\u00e0 de jugar el paper del dilema moral, enfrontat a l\u2019espill de Gamb\u00fas. En realitat, per\u00f2, i malgrat els fets tan extrems que ha de viure, l\u2019evoluci\u00f3 \u00e9s tan m\u00ednima que a penes si mereix aquest nom: s\u2019hi mant\u00e9 com un personatge desorientat, que s\u2019arrossega per la vida sense iniciativa, que rep els colps sense resist\u00e8ncia. L\u2019\u00fanic canvi t\u00e9 a veure amb una certa revolta previsible respecte de Gamb\u00fas, i de fet no es materialitza fins pr\u00e0cticament les \u00faltimes p\u00e0gines de la novel\u00b7la.<\/p>\n
Sembla evident que l\u2019argument \u00e9s l\u2019objectiu b\u00e0sic de la novel\u00b7la; i, tanmateix, la manera com s\u2019ha resolt demostra certs desnivells: en l\u2019adequaci\u00f3 de la hist\u00f2ria a una estructura pr\u00e8via, i en la manera com aquesta hist\u00f2ria arriba al lector. En primer lloc, perqu\u00e8 les escenes que fan avan\u00e7ar l\u2019acci\u00f3 ens semblen prou ben resoltes, en general: \u00e0gils, impactants, algunes amb un cert toc cinematogr\u00e0fic. En canvi, hi ha altres en qu\u00e8 l\u2019acci\u00f3 \u00e9s substitu\u00efda per llargs discursos, ben sovint redundants, i tediosos en ocasions; o per di\u00e0legs molt for\u00e7ats, que fan la sensaci\u00f3 de servir \u00fanicament per alentir el ritme de la narraci\u00f3, per ajornar al m\u00e0xim el moment de fer un pas m\u00e9s en la hist\u00f2ria. Un fet que, en certa mesura, tamb\u00e9 q\u00fcestiona fins a quin punt est\u00e0 justificada l\u2019extensi\u00f3 de l\u2019obra. En segon lloc, perqu\u00e8 en una narraci\u00f3 es poden donar, en ess\u00e8ncia, dues situacions: que un narrador \u2014del tipus que siga\u2014 ens conte<\/i> la hist\u00f2ria, o que els lectors la llegim<\/i> pel nostre compte. La literatura, des del nostre punt de vista, consisteix a aconseguir aquesta segona opci\u00f3, molt m\u00e9s dif\u00edcil; per\u00f2, en Quan arribi el pirata i se m\u2019emporti<\/i>, en predomina la primera. Per exemple, Gamb\u00fas \u00e9s un ogre perqu\u00e8 l\u2019obra \u2014el narrador, el personatge, els t\u00edtols dels cap\u00edtols\u2014 diuen que \u00e9s un ogre; hi insisteixen, de manera fins i tot excessiva. De la mateixa manera que no cal que el lector arribe per ell mateix a la conclusi\u00f3 que Carducci \u00e9s un Faust que ven l\u2019\u00e0nima al diable; li ho diu la novel\u00b7la de manera expl\u00edcita.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Llu\u00eds-Anton Baulenas Quan arribi el pirata i se m\u2019emporti RBA-La Magrana, Barcelona, 2013 La capacitat de bastir una novel\u00b7la de m\u00e9s de quatre-centes p\u00e0gines, i que el resultat mantinga l\u2019inter\u00e9s i la qualitat liter\u00e0ria, est\u00e0 a l\u2019abast de pocs escriptors. La darrera obra de Baulenas suposa una aposta ambiciosa, en aquest sentit; tant en extensi\u00f3… Llegiu m\u00e9s »Un pirata de porcellana al Raval<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1045,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[19,82,231,27],"class_list":["post-1039","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-catala","tag-la-magrana","tag-lluis-anton-baulenas","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1039","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1039"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1039\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1117,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1039\/revisions\/1117"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1045"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1039"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1039"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1039"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}