![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/brodsky_cambra.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
D\u2019acord amb all\u00f2 que estipulava la c\u00e8dula municipal d\u2019habitatge de Sant Petersburg, els tres membres de la fam\u00edlia Brodski tenien dret a una cambra i mitja: ni m\u00e9s ni menys. La meitat que habitava el jove I\u00f2sif Aleks\u00e0ndrovitx estava connectada a la cambra dels pares per dos arcs que ell provava d\u2019omplir per aconseguir un cert grau de privacitat. Nom\u00e9s una certa privacitat, perqu\u00e8 el contrari hauria suposat una den\u00fancia segura. Maletes, prestatgeries, i fins i tot el projecte \u2014evidentment, mai realitzat\u2014 d\u2019un aquari de tres metres i mig d\u2019alt havien de servir a aquest prop\u00f2sit. Anys despr\u00e9s, des de l\u2019exili als Estats Units i convertit ja en Joseph Brodsky, l\u2019escriptor prova de rememorar aquest particular lloc f\u00edsic de la seua infantesa i joventut; i tamb\u00e9 \u2014i sobretot\u2014 aquells que l\u2019habitaven. Fer-los reviure, retornar-los del passat al present de l\u2019escriptura. El resultat \u00e9s una petita joia, una perla d\u2019alta literatura. Un h\u00edbrid, que oscil\u00b7la constantment i amb naturalitat entre una vessant narrativa i una altra que cal adscriure a l\u2019assaig m\u00e9s can\u00f2nic. Narrativa, d\u2019una banda, en all\u00f2 que t\u00e9 de relat del passat que tots tres van compartir en aquella cambra i mitja<\/i>; amb una voluntat evident de fer mem\u00f2ria i amb una minuciositat sorprenent a l\u2019hora de descriure aquell univers: colors, taques d\u2019humitat, i armaris plens d\u2019objectes que compara amb \u201cel nostre subconscient col\u00b7lectiu\u201d. I assaig, de l\u2019altra, per la reflexi\u00f3 constant sobre temes diversos; especialment, sobre la capacitat de la mem\u00f2ria i de l\u2019art \u2014incl\u00f2s el de la prosa\u2014 a l\u2019hora de provar de reviure el passat. Reflexi\u00f3 en proc\u00e9s, que encadena idees seguint el flux del pensament; seguint, de fet, els mateixos mecanismes de la mem\u00f2ria, les anades i vingudes, les llacunes, les associacions d\u2019idees. M\u00e9s enll\u00e0 de la narrativa o de l\u2019assaig, per\u00f2, hi ha tamb\u00e9 la poesia: molta poesia en aquesta prosa de poeta, que condensa, que suggereix i que enlluerna. Tan atenta al detall com a la tria de la paraula. En qu\u00e8 la mirada del poeta que \u00e9s ara es confon sovint amb la del nen que va ser.<\/p>\n
L\u2019est\u00edmul de la creaci\u00f3 liter\u00e0ria \u00e9s la mort dels pares, i la recan\u00e7a de no haver-los pogut acompanyar en els \u00faltims moments de les seues vides, en els onze o dotze anys que feia que no els veia per la seua condici\u00f3 d\u2019exiliat. Diu l\u2019autor que aquesta situaci\u00f3 no li provoca sentiment de culpabilitat \u2014tot i que no \u00e9s dif\u00edcil de llegir entre l\u00ednies\u2014 sin\u00f3 m\u00e9s aviat un altre de m\u00e9s egoista: el de no haver pogut aprendre en ells coses sobre el propi futur. I, tanmateix, m\u00e9s endavant fa expl\u00edcit el material de qu\u00e8 es basteix, en part, el text: \u201cEls pobres tendeixen a fer-ho servir tot. Jo faig servir el meu sentiment de culpa\u201d. L\u2019autor hi contraposa el sentit d\u2019autonomia dels joves al d\u2019unitat, i constata que estem programats per a anar-nos-en de casa, per a volar. L\u2019ocell abandona el niu, perqu\u00e8 \u00e9s el seu dest\u00ed i la seua obligaci\u00f3; se\u2019n construeix un de propi, i un dia s\u2019adona que el vell niu i aquells que li van donar la vida han desaparegut. \u201cAquell dia se sent com un efecte que tot d\u2019una no t\u00e9 causa\u201d; m\u00e9s encara, descobreix que \u201cun efecte no pot reconstruir la seua causa\u201d. La mem\u00f2ria recorda detalls, i potser tria quins en vol recordar sense cap control de part nostra: el primer n\u00famero de tel\u00e8fon o una clau d\u2019acer inoxidable, inc\u00f2moda de dur a la butxaca, que obria una porta alta i blanca. \u201cAll\u00f2 que la mem\u00f2ria t\u00e9 en com\u00fa amb l\u2019art \u00e9s l\u2019habilitat per a la selecci\u00f3, el gust pel detall. […] La mem\u00f2ria cont\u00e9 precisament detalls, no la imatge completa; els moments culminants, si voleu, no l\u2019espectacle sencer\u201d. Amb aquesta premissa, \u00e9s dif\u00edcil confiar a una cosa tan fr\u00e0gil i inexacta la tasca de refer el passat, aquella cambra i mitja i els seus habitants. L\u2019autor pot escoltar encara els consells dels pares, les seues ordres i admonicions, per\u00f2 no s\u00f3n m\u00e9s que fragments esparsos d\u2019un tot que es nega a ser recuperat amb l\u2019\u00fanica arma de la mem\u00f2ria. Es tracta, en definitiva, d\u2019una guerra contra el temps: reconstruir en el paper el que queda de mem\u00f2ria, abans que la bomba no esclate, \u201cuna bomba de temps, que fa estelles fins i tot la mem\u00f2ria de les persones\u201d.<\/p>\n
En una cambra i mitja<\/i> \u00e9s el text, intens i emocionat, d\u2019un fill. I un text per a uns pares. Hi s\u00f3n ben presents, fins i tot en aquelles consideracions que s\u2019aparten del tema estricte de la mem\u00f2ria. Aix\u00ed, per exemple, en la cr\u00edtica pol\u00edtica cap a un r\u00e8gim que \u2014entre altres coses\u2014 mai no els va permetre eixir del pa\u00eds perqu\u00e8 pogueren visitar-lo als EUA. O en la reflexi\u00f3 sobre la tria ling\u00fc\u00edstica, associada a la condici\u00f3 d\u2019exiliat: Brodsky va continuar escrivint poesia en rus, per\u00f2 va adoptar l\u2019angl\u00e9s per a l\u2019assaig. Tot aix\u00f2 va evidenciant quin \u00e9s, m\u00e9s enll\u00e0 del sentiment de culpa, l\u2019altre ingredient b\u00e0sic del text: una veritable declaraci\u00f3 d\u2019amor als pares, a m\u00e9s d\u2019una demostraci\u00f3 d\u2019agra\u00efment. Els agraeix no nom\u00e9s la vida, sin\u00f3 tamb\u00e9 el fet d\u2019haver fracassat a convertir-lo en un \u00e9sser obedient i lleial al r\u00e8gim, en un esclau. Al capdavall, diu, van tenir tant d\u2019\u00e8xit que l\u2019estat es va veure en la necessitat d\u2019expel\u00b7lir-lo.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Joseph Brodsky En una cambra i mitja Traducci\u00f3 d\u2019Anna Torcal i Salvador Company Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, Val\u00e8ncia, 2013 D\u2019acord amb all\u00f2 que estipulava la c\u00e8dula municipal d\u2019habitatge de Sant Petersburg, els tres membres de la fam\u00edlia Brodski tenien dret a una cambra i mitja: ni m\u00e9s ni menys. La meitat que habitava… Llegiu m\u00e9s »Contra el temps<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1021,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[31,74,229,230],"class_list":["post-1019","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-angles","tag-assaig","tag-joseph-brodsky","tag-puv"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1019","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1019"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1019\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1116,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1019\/revisions\/1116"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1021"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1019"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1019"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1019"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}